Sent sincera
Molt poca gent entén per què estic tan unida a Catalunya, potser és perquè vaig néixer allí? jeje. Sincerament, sé que és perquè busco les meves arrels en algun lloc per a no sentir-me tan perduda. Durant tant temps he estat fora del lloc on vaig néixer i anant d'un costat a un altre que m'he sentit perduda. Ara ja sigues on viu i puc dir on estic (i fins i tot, d'on sóc). Gràcies per fer-me sentir com a casa. De fet, sé que estic a casa.:)! Per això intento dir-lo en català. Respectar-me. A més m'és més fàcil dir les coses així, en català, perquè no tots ho sabeu i així no em dóna tanta vergonya... :$!Admeto que m'he obsessionat un poc amb tu, i que m'agradaria conèixer-te un poc més, em fa por, clar que si, per això no m'atreveixo a dir-lo. Gràcies per ser la meva confident en aquests moments tan importants en la meva vida.
També m'agradaria donar-li les gràcies a la meva amiga Romi, perquè encara que ara no ens veiem tant com volem, estem igual d'unides. Trobo a faltar les teves converses. Gràcies per la teva recolzo en tot moment. Gràcies per ser la meva germana.
I finalment a Mayte, que no t'importi que em contis els teus problemes amb´el meu cunyat, perquè no m'importa des del moment que ell és part de la teva vida. És una llàstima que vivint tan prop no ens vegem tant. És una llàstima que ja no quedem gairebé els diumenges. Però saps que et vull i que per a mi ets com una germana.
Gràcies per tot, de debò. Per tot. Per ser el meu suport. Us vull. Us vull molt.
I aquí segueix Haushinka, esperant en el banc de fusta
posted by haushinka @ 20:18
